Care Santos: “En literatura, lo difícil es quedarse”

El pasado jueves 24 de febrero tuve la oportunidad de hacer una breve entrevista a la escritora de éxito Care Santos, con obras traducidas a hasta 12 idiomas y ganadora de numerosos premios.

La entrevista fue en catalán, pero, tras un pequeño trabajo de traducción y de reducción de texto, creo haber logrado algo que puede interesar tanto a los amantes de la literatura como lo soy yo, como al público general.

Para los que puedan estar interesados, adjunto como anexo la transcripción literal de la entrevista en su idioma original.

Care Santos, escritora y ganadora del premio Nadal 2017 con su última novela: Media Vida

“En literatura, lo difícil es quedarse”

baixa

Para escribir no hace falta viatjar a lugares extraños ni tener una vida muy exótica. La gente cree que los escritores llevamos una vida muy extraña. Pero yo pongo lavadoras, voy al gimnasio, voy al Mercadona y tengo tres hijos. Soy normal.

En primer lugar, ¿cómo crees que has evolucionado des de que te iniciaste en la escritura hasta el día de hoy?

Mucho, cuando empecé no tenía ni idea. Y espero seguir evolucionando, esto no es cuestión de aprender y después todo se acaba. Ahora, cuando leo algo que escribí con 25 años (ya no te digo con 14) me entra vergüenza, porque lo escribiría todo muy distinto. Eso debe significar que he evolucionado mucho. De todos modos, tienen que ser los demás quienes digan eso, uno mismo nunca termina de darse cuenta.

¿Cómo es el hecho de dedicarse a la literatura en exclusiva? ¿Es difícil encontrar oportunidades?

Mira, oportunidades precisamente no. Hay muchas premios pequeños, por ejemplo. Ahora mismo, Internet es todo un mundo de oportunidades, ¡ojalá hubiera existido cuando yo empecé! Pero lo difícil no es publicar los primeros relatos o incluso la primera novela. En literatura lo difícil es quedarse. Estamos en un país donde la gente lee poco, sientes que la cultura tendría que apreciarse mucho más; y eso complica mucho las cosas.

Con todo esto, ¿cómo decides dedicarte a ello?

Yo a los 25 años tomé la decisión de dejarlo todo para ser escritora profesional. Y fue dura, porque no se trata de empezar y cobrar al mes siguiente. Siempre pienso que, a día de hoy, no podría tomar esta decisión, porque las cosas han cambiado a peor.

¿A peor? ¿Crees que en España no se ayuda lo suficiente a quienes quieren dedicarse a la escritura?

No, rotundamente no. Sí que hay oportunidades, pero tienes que trabajar mucho, buscarte mucho la vida. Siempre tienes envidía de la gente de los países en los que realmente se valora la escritura.

¿Qué opinas del hecho que haya gente que se haga famosa por Youtube y por ello les publiquen libros automáticamente?

(Resopla) Siempre hay gente que se hace muy famosa, por temas inverosímiles a veces. A veces hay famosos que te gusta que lo sean, y a veces hay famosos que son idiotas. O directamente tontos que publican libros solo porque las editoriales quieren vender. A mí lo que me sorprende es que haya gente que compre estos libros, mientras la haya no podemos luchar contra ello.

¿Soluciones?

(Duda un segundo) Educación y hacer buenos libros. No se me ocurre ninguna otra.

¿La literatura que hay para los jóvenes de hoy, es de suficiente calidad o…?

Sí, sí. Piensa que cuando yo era joven la literatura juvenil que teníamos era toda de fuera. Ahora tenemos la immensa suerte de que somos muchos los autores infantiles y juveniles de aquí, que escribimos sobre nuestro mundo y con mucha calidad. Precisamente, en este sentido, sí que debemos estar contentos de lo que hemos logrado.

¿Qué técnicas usas para atraer a los lectores jóvenes?

¡Uy! Si supiera contestar eso con una respuesta fácil vendería el secreto para hacerme rica. Yo lo que hago, que es algo tan viejo como el caminar, es explicar algo i no acabar de contarlo hasta el final del libro. Pero esto no es ningún secreto mío.

Has publicado muchísimo en los últimos años, una novela por año en estos últimos 3. ¿Esto te ha causado algún tipo de estrés?

(Ríe) ¡Al contrario! ¡Es un gozo! Yo escribo mucho y puedo publicar mucho porque diversifico. Escribo infantil, juvenil y adulto tanto en catalán como en castellano. ¡Soy como seis escritoras en una! El hecho que los libros infantiles y juveniles sean más bien “invisibles” para la gente en general me permite la comodidad de hacer muchas cosas y que poca gente se entere. Y esto es lo que a mí me gusta.

Media Vida se ha inspirado en una reunión con un grupo de amigas. ¿Tu principal fuente de inspiración son siempre vivencias personales?

Mi principal fuente de inspiración és la vida. La inspiración tiene una fama rara, como muy glamurosa, que es toda mentida. La inspiración va contigo, tú encuentras cosas porque las buscas, no porque seas un gran genio. Yo me paso el día con el radar puesto, cualquier cosa que me digas la puedo usar para escribir una novela. No hace falta viajar a lugares extraños o tener una vida exótica.

Por último, ¿qué debemos esperar los lectores de Media Vida?

A mí me pasa una cosa, y es que yo veo muy mal mis libros; prefiero mil veces recomendar el libro de otra persona que uno mío. Cuando escribo siempre busco lo mismo: emocionar, en primer lugar y enganchar (solo porque es necesario para emocionar). Y también hacer pensar un poco. Si después de cerrar mi libro, quien lo ha leído piensa ni que sea 2 minutos, puedo morir tranquila.

 

TRANSCRIPCIÓN LITERAL EN EL IDIOMA ORIGINAL:

 

En primer lloc, com creus que has evolucionat des que et vas iniciar en l’escriptura fins ara?

Uy! Molt, quan vaig començar no en sabia gens. I espero seguir evolucionat, això no és una cosa que ho hagi après tot i s’acabi. Jo vaig començar a escriure amb 8 anys, pots comptar què escrivia jo amb 8 anys. Ara quan llegeixo coses que vaig escriure amb 25, ja no dic amb 14, amb 25, em fa molta vergonya, perquè ho faria tot molt diferent. Això ha de voler dir que he evolucionat molt. Però la veritat és que això ho han de dir els altres, un mateix mai s’acaba d’adonar; tu t’adones que has après una mica, això sí, però els altres són els qui ho han de dir.

Com és el fet de dedicar-se a la literatura en exclusiva, és molt difícil aconseguir oportunitats?

Mira, oportunitats no. Hi ha molts premis petits, per exemple. Ara mateix internet és tot un món d’oportunitats que quan jo vaig començar no hi era, tan de bo hi hagués estat! Perquè en aquell moment publicar les primeres coses era molt difícil. Però el difícil no és començar coses, ni guanyar un concurs, ni publicar els primers relats o fins i tot una primera novel·la. És molt més difícil quedar-se. Estem en un país on la gent llegeix poc, la cultura no té tot el predicament que té en altres països europeus. Sents que no està prou valorat, que s’hauria d’apreciar molt més; i tot això fa que tot sigui molt més difícil.

Amb tot això, com decideixes dedicar-te a ser escriptora?

Jo als 25 vaig prendre una decisió, que era deixar-ho tot i escriure, intentar ser escriptora professional. I va ser molt dur, perquè escriure no és començar a fer una cosa i al mes següent cobrar, i jo havia de viure com tothom. Sempre penso que ara, ara per ara, no podria prendre aquesta decisió. Les coses han canviat a pitjor des d’aquell moment fins ara.

Consideres que aquí Espanya s’ajuda prou a la gent que es vol dedicar a l’escriptura?

No, rotundament no. Hi ha oportunitats, però has de treballar molt, t’has de buscar molt la vida. I sempre tens enveja de la gent de països on realment l’escriptura i la lectura es valoren.

Què opines del fet que hi hagi que es fa famosa per Youtube i que els hi publiquen llibres automàticament?

Bueno… Sempre hi ha gent molt famosa, per temes inversemblants a vegades. A vegades famosos que t’agrada que ho siguin i a vegades famosos idiotes. O directament ximples que fan el ximple per Internet i que venen llibres només perquè els editorials el que volen és vendre llibres. Jo el que no puc comprendre és que hi hagi gent que els compri aquests llibres. Comprar el llibre d’un idiota que fa l’idiota per Internet, no sé què esperes que faci en un llibre? Més l’idiota. Jo no ho puc entendre, però com hi ha gent que ho fa contra això no podem lluitar. Bé, podem lluitar amb educació. Això i fer bons llibres, a mi no se m’acut cap altre solució.

Consideres que la literatura que hi ha per als joves actualment és de prou qualitat?

Sí, sí. Tu pensa que quan jo era jove la literatura juvenil que teníem era tota de fora. Hi havia molt poques excepcions, molt pocs autors d’aquí que fessin literatura juvenil. Tot eren nòrdics, anglesos… Amb això vam créixer. Ara tenim una immensa sort i és que som molts autors infantils i juvenils d’aquí. Molts! Que estem escrivint per als nostres infants i joves des del nostre món i amb molta qualitat. I hi ha molts editors preocupats en fer-ho. Precisament en literatura infantil i juvenil hem d’estar molt contents del que hem aconseguit.

Has escrit des de novel·la juvenil i infantil fins a adulta. Quines són les diferències principals que hi ha entre cada gènere?

Entre la juvenil i l’adulta l’única diferència és el tema. Perquè en la juvenil és molt còmode el fet que saps a qui t’adreces. I això és un luxe. Normalment el teu lector no saps mai qui és, és un lector ideal que tu tens al cap potser. Però el teu lector és molt diferent, pot ser algú de 15o de 18. La juvenil té aquesta avantatge. Tu saps que et dirigeixes a algú d’entre 14 i 18 i això és fantàstic, et permet seleccionar els temes i apuntar millor. L’única cosa que has de fer és conèixer-los. Això sí, els has de conèixer, si vols escriure per gent jove has de conèixer la gent jove. Què pensen, què senten, contra què s’afronten i què els pot emocionar. Un cop saps tot això doncs pots intentar emocionar-los. És l’única diferència.

Quines tècniques en concret utilitzes per atraure la gent jove?

Uf! Si sabés això… Si això t’ho pogués contestar amb una resposta fàcil muntaria una parada i vendria el secret per a fer-me rica. No ho sé, mira, jo sóc explicadora de mentides professional. L’única manera que tinc de fer que la meva història t’atrapi, i això és vell com anar a peu, és explicar una cosa i no acabar-la d’explicar fins les últimes pàgines. Així tu, que vols saber com acaba allò o que t’ha causat alguna mena d’intriga, has de seguir llegint. Però aquest no és el meu secret, és el secret de la literatura des de les Mil i Una nits.

En els últims anys has publicat les teves 3 últimes novel·les molt seguides, ben bé una pera any. L’experiència de centrar-te tant en la teva obra t’ha causat alguna mena d’estrès?

(Riu) Al contrari! Em fa un goig. Jo escric molt i per sort puc publicar molt perquè diversifico molt. Jo escric per nens, per joves, per grans i en català i en castellà. Sóc com sis escriptores totes en una. Aquesta bogeria em permet ser molt productiva i poder anar publicant. El fet que els llibres juvenils i infantils siguin més aviat “invisibles” per la gent en general, em permet una comoditat, que és anar fent moltes coses alhora i que molt poca gent ho sàpiga. Aquesta és la veritat. I és el que a mi m’agrada.

A Mitja Vida t’has inspirat en la reunió amb un grup d’amigues. La teva principal font d’inspiració són les teves vivències sempre?

La meva principal font d’inspiració sempre és la vida. La inspiració té una fama molt glamurosa, però és mentida tota. La inspiració va amb tu. Tu trobes coses perquè les busques no perquè siguis un geni. Jo em passo la vida amb el radar posat, qualsevol cosa que m’expliquin la puc utilitzar per allò que necessito: escriure una novel·la. No cal viatjar a llocs molt estranys ni tenir una vida molt exòtica. I la gent s’ho pensa, que els escriptors tenim una vida molt estranya. Poso rentadores, vaig al gimnàs, tinc 3 fills, vaig al Mercadona… Normal, com tothom. Jo m’inspiro molt en la vida real i Mitja Vida parteix sobretot d’un sopar que vam organitzar amb les compis de primària, que érem unes 30(de les 45 originals). Vam explicar moltes coses, se’ns va fer tard, vam anar bevent una mica, ens vam anar animant i a última hora van sortir moltes vivències i també la promesa que escriuria(o intentaria) escriure alguna cosa d’allò. No ho he fet ben bé perquè he escrit una història que les dones són de la generació de les nostres mares. Però jo crec que definitivament alguna cosa s’hi troba, d’aquella nit.

Per la gent que es vol llegir Mitja Vida, què han d’esperar del llibre?

A mi em passa una cosa, jo veig molt malament els meus llibres. Et recomanaria mil vegades més a gust un llibre d’algú altre que un de meu. Però jo quan escric sempre intento el mateix: emocionar, en primer lloc, enganxar, perquè si no enganxes no emociones, i fer pensar una mica. Si després de tancar el llibre, qui l’ha llegit pensa ni que sigui 2 minuts, jove o gran, ja em puc morir tranquil·la.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s